¿Quieres acceder a la nueva web de monlacata.es? Nuevas funcionalidades de filtros y compras.
Acceder a la nueva* se ha deshabilitado la compra en la web actual y solo se puede comprar en la nueva
Quan parlem del vi, parlem d'origen i parlem de terroir. I quan definim el terroir sovint ho fem parlant de la vinya i de la finca on es cultivada i les seves característiques pròpies i diferencials com ara el clima, la geografia o la geologia. Quan parlem de terroir també fem menció a la tradició i cultura de les persones que hi habiten, però moltes vegades passem aquesta última part com si fos una anècdota per no trencar el bucòlic trinomi entre natura, territori i producte. Però no hem d'oblidar mai que som on som, fem el que fem i ho fem com ho fem degut a la nostra història, cultura i tradició.
Tots coneixem la llegenda de Sant Jordi, una història de coratge, valentia, territori i sobretot, amor. Avui us portem un altre gran història d'amor atemporal, amb aquest whiskey Bourbon de Kentucky, el Four Roses.
Sovint penso en com seria el món del vi sense les etiquetes. Imaginin anar a comprar vi i que totes les ampolles fossin igual, de la mateixa manera amb el mateix tipus de suro i sense càpsula ni etiqueta, però amb diferent contingut.
Això fa que m'assaltin preguntes, moltes preguntes, preguntes com ara:
- En què ens fixaríem per comprar un vi o un altre?
- Percebríem més les diferències entre vins? O menys? - Estaríem disposats a pagar més pels vins o menys?
- Tindria més rellevància la figura del sommelier? O menys?
He posat aquestes 4 preguntes com a exemple de les moltes que podrien sorgir a través d'aquesta senzilla qüestió: Com seria el món del vi sense etiquetes? O dit d'una altra manera, que signifiquen les etiquetes en el món del vi?
Aquesta setmana vam poder completar la nostra visita als amics de Carpier, ja que com veureu a les fotos de la visita a la fàbrica encara anàvem sense mascareta, la visita va ser just abans que la Covid canviés les nostres vides, i ens va quedar pendent la segona part. Per fi, més d'un any després, vam poder concloure la visita accedint al centre neuràlgic de Carpier, un magnífic complex de masies ancestrals al poble de Vallgorguina i que és també la casa del Carlos Piernas i la seva família.
Hem tingut la sort de poder visitar els nostres amics d'Abadal, i conèixer una mica més la seva història, el seu dia a dia i el perquè del que els ha dut fins a on són.
Tot aquest terroir s'expressa d'una manera especial en els seus vins, aquesta frescor, aquests aromes a bosc, fins i tot sense haver visitat mai el celler, quan veus un dels seus vins, converteixen la nostra boca en un forat negre que et tele transporta al bell nord del Pla del Bages, on vinya i bosc conviuen juntament amb la roja argila i el calcari.
Ahir, 20 de Febrer, dia internacional del gat, volem retre homenatge al millor amic dels destil·ladors de whisky. Podríem dir que aquests felins són els perfectes protectors de la principal matèria primera per a fer whisky, i per això són tan apreciats i venerats.
Com cada any per aquestes dates, comencen als carrers a olorar a llenya cremada, fogueres tant de llar de foc com al carrer per a fer castanyes. Comença el fred de la tardor i a escurçar-se els dies.
Comença el fred i és temps de castanyes, panellets...i per acompanyar? Que és el que acostumem a beure i per què? I a la resta del món?
El nou fenomen dels whiskys japonesos és una realitat, i han arribat per quedar-se. Són uns productes que els gran entesos qualifiquen d'excepcionals, com els seus preus, i on la qualitat es fa de valer. Però, com és que aquest fenomen va aparèixer de cop, i valen realment la pena?
