La causa principal d'aquest fet és ben senzilla: la font principal i matèria primera per fer el whisky és el cereal, el qual també és una gran font d'aliment per altres éssers no massa desitjats en un magatzem de gra: rosegadors, rates i ratolins. Aquests animals, a part de devorar sense parar el preuat i car gra, són portadors de malalties, com ara la rabia, puces i fins i tot, transmissors de la temuda pesta com a origen.
Els destil·ladors, desesperats per a pal·liar aquest gran problema, i sense solucions químiques com les que ara tenim, van recórrer a la mare naturalesa amb el seu depredador natural: el gat.
Els caps de les destil·leries van pensar de pressa, i van comprendre que aquests felins l'únic que demanen és un sostre calent sobre els seus caps, de tant en tant una mica de llet i el més important, una font d'aliment inacabables. I les destil·leries ho tenien absolutament tot. El principi d'una llarga relació havia començat.
Normalment eren gats del carrer, sense massa encant, els quals apreciaven el sostre i menjar diari, i sabien que si trobaven aquests bàsics en un lloc, molt probablement s'hi quedarien per sempre.
Hi ha múltiples exemples de grans (petits) felins que van controlar la població de ratolins de les destil·leries, fent així la vida dels destil·ladors molt més fàcil. Aquesta relació va començar fa molts anys, i es manté actualment, tot i que ara simplement els gats fan un paper històric i cultural, com atendre a les visites, ser de guia pels visitants, i fer algunes trastades. En definitiva, són gats, ja sabem com són.
La llista de gats il·lustres la comencem amb en Tommy, la bèstia de tres potes protector d'Ardmore. Era un felí violent i amb el cap molt gran, segons descriuen els treballadors de la destil·leria. Va viure a Ardmore i controlar la població de ratolins des dels 80 fins als 90, fins que la destil·leria va patir un accident i va cremar quasi fins als fonaments. Però en Tommy era un gat esquerp, ningú se li podia apropar i menys tocar-lo. Era tan violent que un dia va tenir una discussió amb el tren exprés d'Aberdeen-Inverness, on va acabar amb una pota de menys, però va continuar vivint fins al tancament de la destil·leria per a la seva reconstrucció.
El següent és l'Smitty, el gat de la gran Jameson. A la gran casa del whisky irlandès també tenim un gran llinatge sobre felins que van residir i ser contractats per la casa Jameson. I dic "contractats" perquè efectivament ho estaven. Era un efectiu tant valuós que els caps de Jameson&Sons varen fer firmar als gats un document en el qual, a canvi d'una quantitat de diners (els quals servia per comprar llet fresca per alimentar-los), ells prestaven servei com a controladors de rosegadors a les seves instal·lacions. (com van firmar els gats els contractes ja ho deixo a la imaginació del lector).
Tal era l'afecte que l'hi tenien a l'Smitty, un dels més estimats i efectius sobre el terreny, que el van dissecar per a recordar-lo pels temps dels temps. Actualment el podem veure a l'antiga destil·leria de Jameson, en posició d'atac i amb ulls amenaçants, recordant la història del seu llinatge a tots els visitants.
Un altre gran felí va ser la Passport, el qual no va destacar per la seva gran efectivitat com a caçadora, però la seva història és de les més curioses. La pobra gateta la van trobar en un contenidor de càrrega ple de botes de bourbon que venia des de Kentuky, Estats Units. El viatge de més de 6000 quilòmetres amb transatlàntic, tren i furgoneta fins a arribar a la destil·leria de Glen Keith era tot una odissea de quasi més d'un mes. A l'interior, quan varen obrir el contenidor, va sortir un gat famèlic i esprimatxat, marejat i tremolós, on el primer nom que va rebre va ser Dizzy (marejat). Segons diuen, va sobreviure llepant la condensació de les bótes de roure.
Dizzy va ser reanomenada Passport, ja que a la destil·leria Glen Keith en aquell moment es feia el famós blend escocès amb el mateix nom. Des de l'any 1993 fins al 1999 va viure i caçar dins la destil·leria, però l'any 1999 la destil·leria va haver de tancar, i una vegada més, Passport va haver de viatjar fins a la destil·leria Strathisla. Durant un Nadal, la destil·leria va tancar per a fer reformes de modernització de les instal·lacions, i perquè Passport no es quedés al carrer, una de les treballadores va adoptar-la a casa seva, on va viure feliç i tranquil·la fins al final dels seus dies.
L'últim de la llista de felins històrics no podria ser un altre que el magnífic caçador de GlenTurret, en Towser. Va començar la seva carrera caça-ratolins els anys 60 quan era un cadell, però no li estilava massa el fet de ser un cadell adorable, i ja apuntava maneres just entrar a la destil·leria. La llegenda diu que la seva agilitat i destresa eren augmentades gràcies al fet que cada nit se li servia un bon got de llet amb una quantitat generosa del millor whisky de la casa.
Casa de The Famous Grouse en aquells moments, la màquina de caçar ratolins Towser va viure 24 anys, en els quals va establir un record de 28.899 ratolins caçats, i va entrar en el llibre dels Rècords Guinness per tal fita. Ho van calcular observant en Towser durant un mes, contant els ratolins caçats i extrapolant-ho al llarg de la seva vida. Un mètode poc científic i no massa precís, però es pot afirmar, ja sigui per la seva llarga vida i la seva gran efectivitat, Towser es va guanyar l'efecte i l'admiració de grans destil·ladors i fins i tot, va ser mereixedor de la seva pròpia estàtua de bronze a les instal·lacions de The Famous Grouse.
El llegat de Towser és ample i pel que sembla, té el futur assegurat, ja que a la destil·leria on va servir sempre hi ha hagut més d'un felí per protegir el gra, tot i que amb les actuals normes sanitàries, els gats han passat a ser una curiositat turística, com ara el Peat, també de Glen Turret, que saludava i guiava als turistes per la destil·leria, o la d'en Barley, el qual es quedava sempre dormint a la màquina de cobrar de la tenda de regals de Highland Park i espantava els turistes, pensant-se que era un peluix.
Aquest petit relat arriba a la seva fi, però els gats, adorats pels destil·ladors, continuaran estant presents a les destil·leries com a figura històrica, per protegir i vetllar el whisky, pel temps dels temps. Llarga vida als gats.
Sláinte! Salut!
Escrit per: Eric Andreu Carvajal
Editat per: Sergi Artigas Aranda
Comentaris
Deixa el teu comentari