Les etiquetes del vi

Si ens remuntem a l'origen de les etiquetes i del vi, ens estem remuntant temps enrere en la història de l'ésser humà ... Ja els fenicis amb el seu afany de comerciar amb tota la Mediterrània i poder intercanviar així artesania i metalls per aliments que ells no podien conrear, van començar a marcar amb diferents indicacions les àmfores o recipients que contenien tota mena de productes. L'objectiu era deixar constància del contingut, el lloc de procedència, l'elaborador i la qualitat d'aquest.

Us sona d'alguna cosa? No li veieu cert paral·lelisme amb el vi avui? Tot i que encara quedava molt per arribar al moment actual El simple fet de marcar els productes ajudava a les tasques comercials, ja que només veure les marques dels recipients se sabia de què es tractava i que contenia i tant públic com venedors es beneficiaven d'això.

Més endavant s'afegiran mencions a territori concret amb xapes penjades del recipient. Aquesta xapa resultaria ser l'avantsala de l'actual etiqueta, de totes maneres tot tenia un llarg procés per davant, ja que els recipients d'abans tenen alguna cosa a veure amb els actuals. Antigament s'usaven àmfores per transportar el vi i emmagatzemar, això ajudava a l'hora de marcar el recipient, però les àmfores tenien diversos defectes:

- Eren fràgils.

- Havien de ser aixecades a plom amb tot el contingut a dins.

- No es podien amuntegar en diferents nivells donat la seva fragilitat.

- Era un recipient inestable que necessitava una base per mantenir-se ferma.

I ja sé que ho he dit abans, però ho repeteixo, eren fràgils! Imagineu-vos un viatge muguet a alta mar, o una mala maniobra amb el carretó. Això podia arribar a ser un autèntic desastre... estem parlant de rius de vi vessats.

Va arribar el barril com una tecnologia no solament necessària sinó que molt demandada. Saben el fàcil que era carregar i descarregar els vaixells amb els barrils rodant? I el fàcil que era amuntegar-los de manera que quedessin en una pila estable que tot i el balanceig de la mar es mantenia en peu? I clar, a més en cas d'accident no eren fàcil de trencar-se. De fet cal ser molt canalla per trencar una bóta.

A més es van descobrir tota mena d'usos i bondats de la bóta, com per exemple que el vi aguantava més temps després de passar per bóta. Però no ens desviem del tema. El fet de canviar de recipient d'emmagatzematge i transport va canviar també la forma de consumir.

Els venedors a la vegada ja no anaven donant tombs amb les someres tirant de carros carregats de bótes de vi a la recerca de mercats o poblats on vendre com a única opció de venda. Molts venedors de vi començaven a establir-sé en locals situats en els nuclis urbans.

Això juntament amb la creixent industrialització de la humanitat va fer que cada vegada hi hagués més persones que anessin a comprar vi amb les seves ampolles de vidre, les quals s'emplenaven i reutilitzaven. Així les classes populars podien comprar el vi de la setmana sense haver de desemborsar el preu d'una bóta de 500 litres de vi i resar perquè no se'ls fes malbé (ja que una bóta comporta tot un seguit de cures). Fet que també desincentivava tenir-ne una, ja que era una feina extra que s'afegia al dur dia a dia de l'època on el que faltaven eren hores. Aquí el paper de l'etiqueta començava a treure el nas.

Arribat el moment en què la fabricació d'ampolles és summament productiu i els costos per ampolla comencen a ser molt menors, arriba la gran revolució. Comprar ampolles de vi embotellades en origen, i clar això comportava una aposta per la qualitat i la diferenciació. Gran part d'aquesta diferenciació estava en l'etiqueta, ja que és el primer argument de venda que ens trobem quan ens trobem davant un aparador de vins.

Tot el món del vi va seguir evolucionant i amb ell també el paper de les etiquetes fins el dia d'avui, on una etiqueta no només indica la informació del producte, també conté tot un seguit d'infografies, imatges o colors que el fan més atractiu a la seva venda. Però avui dia no només són les etiquetes allò que ens alegra la vista quan entrem a una botiga de vins. També hi ha diferents tipus de suros, alguns amb dibuixos o patrons, d'altres que posa el nom del vi, o l'any de la collita.

També trobem diferents tipus de càpsules que són la capa que porta la part superior del suro, té una funció protectora i decorativa. Alguns fins i tot posen cera fent de càpsula, o collars en forma de medalla indicant premis.

I per descomptat, ampolles de totes les formes i mides imaginables. Trobem tot un colorit que ostenta intencions declarades en cada ampolla de vi.

Entenc que un vi, no s'hauria de vendre sense indicar certa informació bàsica, com la regió, varietats, productor, collita i alguns requisits tècnics per permetre la traçabilitat d'aquest. Al meu entendre que les ampolles estiguin etiquetades amb acolorides imatges és fantàstic i fan que en entrar a una botiga de vins et sentis com un nen quan entra a la botiga de llaminadures. L'etiqueta és per a mi una part imprescindible de l'experiència de comprar vi.

Abans d'acabar m'agradaria tornar a la casella de sortida i deixar una pregunta a nivell d'usuari per tal de convidar a la reflexió. Com compraríem vi i quin seria el paper dels professionals en un món del vi sense etiquetes?

Escrit per: Daniel Izquierdo

Editat per: Sergi Artigas