Baccolo Bianco

Des dels fenicis i sobretot els grecs, en el temps de l'Imperi Romà els italians van adaptar el vi com un aliment més en la seva dieta diària, tant rics com pobres, era un element plenament cultural i consegüentment, es van beneficiar d'ell per tots els mitjans possibles, ja que l'exportació i importació va ser un gran suport per a l'economia romana. Ja en temps moderns, els petits productors surten de les cooperatives i comencen a produir per ells mateixos, en petits cellers i terrers. La gran emigració propícia una gastronomia mundialment reconeguda obté com a resultat el posicionament internacional dels vins italians en el món. La tendència actual es dirigeix cap al redescobriment i valorització de les varietats autòctones, més respecte pel medi ambient, una concreció d'estils després de 3 dècades d'experimentació i una afirmació del moviment del vi natural.

La modernitat i mercat global amenacen la tradició i l'autenticitat. Però persisteixen molts productors i productes amb tradició, com els Chiantis i els Moscatos d'Asti. En contraposició, Itàlia està plagada d'esperits lliures per sota de la superfície visible de la gran premsa i el gran comerç, que fan un producte excepcional.

Definirem els vins d'Itàlia entenent-la en aquesta definició: és un microcosmos tancat en si mateixa: té estils i raïm que només es troben allí, és enorme i difícil de sintetitzar, però única en tots els sentits.